La Nada

El meu dubte ve a través dels quatre anys que porto estudiant aquesta carrera. Per què només intentem solucionar problemes, dissenyar solucions per als altres, i poques vegades posem una mica de la nostra persona en cada projecte que fem? Basant meu estudi que conclourà en una peça de disseny que faci a li gent entrar i estar en el que realment vull arribar.

El meu major repte és aconseguir “alguna cosa” que no necessiti paraules, que es pugui veure i entendre. Creació d’un espai a partir d’allò que no és visible però que no per això deixa d’existir; “La Nada”. No sabem de l’existència de coses, però sí que coneixem el seu rastre, les seves conseqüències; un invisible que existeix. des del meu invisible s’auto descobreixen les persones i descobreixen la relació amb el seu entorn; Estic darrere de la llibertat personal.

El resultat serà l’auto generació de sensacions i essències de el propi ésser, sense la meva invisible no hi haurà existència, i sense experiència no sabrem de l’existència de l’inconscient. L’espai en si desapareix, però hi és. a partir d’un buit constant, crear una sensació intensa i profunda per endinsar-nos en la nostra pròpia res i en el no res que ens envolta.